Monday, September 10, 2007

NEW YORK: Visita a Washington (4/9)

Dimecres, 29 d'Agost de 2007

Ben tempranet estem ja a la Penn Station comprant els bitllets de tren cap a Washington. La Penn Station és realment gran. Fem una petita cua al mostrador de la companyia Amtrak i a les 7 del matí ja tenim els nostres bitllets. Per aconseguir-los vam haver de presentar els respectius passaports i vam poder presenciar un mètode curiós per comprovar la validesa dels bitllets. L’empleat els va ordenar sobre la taula per tipus de bitllet, tots cap a munt, i llavors va anar fent petits traços vermells en cadascun d’ells amb el que semblava un boli normal i corrent. Jo suposo que aquesta tinta seria provisional, perquè sinó estarien tots els bitllets americans fets un cristo.
El tren Amtrak ha sortit puntual i a les 7:15 estem deixant la Penn Station. L’interior del vagó de tren, de tons blavosos, està ben cuidat i els seients són relativament còmodes.

Tren de la companyia Amtrak aturat a l'Union Station de Washington

Quan portem 10 minuts de viatge el revisor ens valida els bitllets. El revisor era un home de color de 1,90 d’alçada com a mínim i de constitució pesada. Un armari ropero de tres portes. El tren avança amb relativa suavitat i a una velocitat moderada. El paisatge és rural. Petits pobles s’alternen amb llacs i grans espais de vegetació. A l’alçada de Philadelphia, més o menys a meitat de camí, anem a buscar quelcom per esmorzar. Camí del vagó restaurant observem gent típica americana, vestida de manera humil, estirada mig adormida als seients. Això si, malgrat la seva aparença “de poble” tothom tenia aparells electrònics moderns: com ordinadors portàtils, reproductors portàtils de DVD etc.
L’estació principal de Washington, l’Union Station, està quasi deserta a tres quarts d’onze. No és el que hagués esperat d’una estació de la capital dels Estats Units. A través del hall sortim a l’exterior.
Façana principal de l'Union Station a Washington

La primera sensació que tenim és la d’una calor intensa. La zona on hem sortit està poc edificada i el sol ens arriba amb tota la seva força. De seguida em sorprèn l’amplitud dels carrers i avingudes quasi buides de circulació. Ja des del principi trobo a faltar la vida i el moviment constant existent a Nova York. Estem a una zona cèntrica de la capital dels Estats Units un dia laborable i el silenci existent és sorprenent. Davant nostre veiem la cúpula del Capitoli. Hi anem.

Vista de la cúpula del Capitoli des de l'Union Station

El Capitoli és una construcció de línies neoclàssiques, igual que la resta d’edificis governamentals americans, on destaca la seva cúpula. Es va dissenyar així per plasmar visualment els valors de la Revolució Francesa, com ara el de la democràcia...

Vista de la part del darrere del Capitoli

El Capitoli constitueix l’inici d’una zona coneguda com The Mall, un passeig enjardinat que uneix les principals seus dels poder legislatiu - el Capitoli- i executiu - la Casa Blanca-. En aquesta zona també s’hi troben dos monuments commemoratius: un Obelisc gegant col·locat en honor a George Washington i el Lincoln Memorial.

Vista de The Mall des del Capitoli amb l'Obelisc al fons

Des del Capitoli l’Obelisc no sembla estar gaire lluny. Hi anem caminant per poder veure també els edificis situats a banda i banda d’aquesta zona enjardinada que tantes vegades a sigut seu de manifestacions antiglobalització. Aquests edificis són principalment museus entre els que destaquen els associats a la Smithonian Institution. Passejant entre la gent que avui s’ha animat a practicar el jogging - déu n'hi do que valents amb la calor que fot- arribem a l’Obelisc. Pel camí aquesta és la visió que tenim del Capitoli.
Vista del Capitoli des del passeig anomenat The Mall a mig camí de l'Obelisc

El monument commemoratiu a George Washington està situat a una zona lleugerament elevada des de la que es té, davant nostre, una vista privilegiada del Capitoli, de la Casa Blanca a l’esquerra i del Lincoln Memorial al darrera. L’obelisc té més de 160 metres d’alçada, però potser degut a la seva primesa, no m'ho sembla.
Obelisc commemoratiu a G. Washington situat a mig camí entre el Capitoli i el Lincoln Memorial

Després d’apropar-nos a la Casa Blanca i fer les fotos de rigor,

Fran davant de la Casa Blanca

La Casa Blanca sense tanca al davant

seguim camí del Lincoln Memorial passejant al costat de l’estany conegut com Reflection Pool. Es diu així perquè s’hi reflecteixen aquest Memorial i l’Obelisc.

Reflection Pool amb el Lincoln Memorial al fons reflectit a l'aigua

El Lincoln Memorial té aspecte de temple.
Lincoln Memorial de més a prop

L’accés és lliure sense que existeixi cap porta d’entrada. Dintre, una imponent escultura de 6 metres d’alçada d’Abraham Lincoln custodia el recinte.

Aquí està el Fran fent una foto a l'escultura d'Abraham Lincoln
El millor d’aquest temple: les relaxants vistes en un dia assolellat com avui cap a l’Obelisc i la Reflection Pool.
Vistes de l'Obelisc i de la Reflection Pool des del Lincoln Memorial. S'observa l'obelisc reflectit a l'aigua
Vistes que crec ja les havia vist a la tele, però amb aquesta zona abarrotada de gent durant les manifestacions dels anys 60 i 70, o en discursos d'algun president. El sol comença a picar força. Tot i així, ja que hi som decidim anar cap al cementiri d’Arlington. Com no podia ser d’una altra manera, el més gran del món.
A aquest cementiri s’hi arriba travessant el riu Potomac per l'Arlington Memorial Bridge. Aquest riu pot tenir tranquil·lament 500 metres d’ample. Hi caminem acompanyats pel soroll constant produït pel trànsit intens d’avions volant a baixa alçada. L’aeroport no deu ser gaire lluny. Ara entenc perquè l’estació de tren estava deserta: tothom hi ve en avió!
Per la Memorial drive, una amplia avinguda sense més, arribem al cementiri. Veiem que està totalment preparat per treure-li rendiment turístic, amb visites guiades en bus turístic pel seu interior. Nosaltres en conformem amb anar a veure la tomba de Kennedy i amb donar un petit tomb entre les infinites estaques blanques i rectangulars presents per tot el cementiri.
Entorn de la tomba de Kennedy al cementiri d'Arlington

Tomba de Kennedy al cementiri d'Arlington

Tombes al cementiri d'Arlington

Una altra vista del cementiri d'Arlington.

Ja només ens quedava, del que havíem previst, apropar-nos una mica al Pentàgon per veure'l una mica de lluny. Òbviament hi anem en metro. Ja hem caminat prou per avui.
Ja a l’estació de metro més propera al Pentàgon caminem entre empleats vestits de militars. Són treballadors i treballadores del Pentàgon que marxen cap a casa després d’un dia de feina. Així doncs, el Pentàgon no ha d’estar gaire lluny. Ja estem a l’aire lliure i comencem a buscar-lo. Davant nostre només hi ha una façana de cinc plantes de tons marrons clars, formant part precisament de l’edifici on hi era la boca de metro. En una primera inspecció del nostre entorn no trobem el Pentàgon. De sobte, un soldat de color ben armat ens crida l’atenció. Ens demana que ens apropem i ens pregunta si entenem l’anglès. Llavors de manera relativament amable ens indica que per les portes cap a on ens apropàvem no s’hi pot entrar, que només podíem caminar per les zones indicades i que prohibit fer cap foto. Després d’aquestes paraules i d’allunyar-nos uns metres una mica estranyats, descobreixo perplex que aquesta façana on estava incrustada la boca de metro pertany al mateix Pentàgon! Osti tu quina sorpresa! Hi ha una parada de metro de lliure accés sota el pentàgon! I també quina decepció! No m'imaginava que el Pentàgon seria tan petit i d’aspecte tan corrent. En cap cas té l’aspecte d’un edifici oficial de caire militar.
Amb aquesta decepció encara present, tornem a la Union Station per agafar el tren de tornada a Nova York, un cop fet aquest paréntesi a Washington. Ciutat que, per cert, em va semblar més una ciutat fantasma que la capital d’un estat. Aquest paréntesi va servir per veure de prop edificis que tant havia vist per la tele i, sobretot, per incrementar la voluntat de seguir disfrutant intensament dels dies que ens quedaven a Nova York. Sort que al dia següent estariem un altre cop passejant pels seus carrers.


A continuació teniu els links a la resta de dies que vaig estar a New York caminant i disfrutant de tot el que veia:


Dia 1 a New York: Fifth Avenue and Central Park
Dia 2 a New York: Empire State Building, ONU, Greenwich Village and MoMa

Dia 3 a New York: Staten Island, Wall Street and Brooklyn Bridge
Dia 4 a New York: Whashington
Dia 5 a New York: Rockefeller Center, Broadway and Times Square
Dia 6 a New York: Bronx, China Town, Little Italy and Brooklyn Bridge
Dia 7 a New York: Cloisters and SoHo
Dia 8 a New York: Harlem and Central Park
Dia 9 a New York: Battery Park and Times Square



Finalment, altres ciutats interessants que he visitat fins ara són:




No comments: